Aldees

Esteu aquí

Fins al segle XVIII la població rural de l'actual terme de Requena no va ser abundant, perquè la majoria del territori va estar dedicat a deveses de pasturatge, en les que existien cases disperses. En la contornada d'estes cases se van anar obrint terrenys de cultiu, dedicats a cereal o al regadiu, on era possible, i se van anar creant les crides "labores", latifundis de major o menor extensió, pertanyents a famílies urbanes acomodades i en les que treballaven jornalers o renders.

A partir del segle XVIII, amb el creixement de la població es va ampliant el terreny cultivat i van formant-se les actuals aldees amb població concentrada i abundants cases disperses de labor i xicotets caserius. Des del segle XIX, després de les desamortitzacions, i sobretot amb la massiva plantació de vinya, en la segona mitat d'eixa centúria, el creixement poblacional de les aldees va ser vertiginós fins mitjan del segle XX. En esta època la ciutat comptava amb uns 8.500 habitants i la població rural aconseguia els 12.000. Però, l'èxode rural que s'inicia en la segona mitat del segle XX ha anat buidant caserius i cases de labor, algunes aldees i minvant altres.

Actualment la població urbana ha crescut, sobrepassant els 16.000 habitants en la ciutat i la rural ha minvat, existint en les 25 pedanies poc més de 4.000 habitants, comptant que en Sant Antoni es concentren quasi 2.000. Els habitants de l'espai rural requenense s'han dedicat a l'agricultura de secà majoritàriament passant dels cereals a la vinya per a convertir-se este en monocultiu. Cal afegir una part dedicada a oliveres i ametlers, havent-se desterrat el cultiu del cereal pràcticament en l'actualitat. Les hortes que van ser molt estimades per la producció d'hortalisses, cereals, farratges i lleguminoses, estan hui abandonades per l'escassa rendibilitat.

Complement de la producció agrícola va ser la ramaderia d'ovelles i cabres i l'apicultura que des de segles va practicar la transhumància a la Serra de Conca a l'estiu i a comarques valencianes més càlides a l'hivern. Important va ser l'aprofitament de la muntanya en aldees situades entre pinedes, fins que es va iniciar l'èxode rural. Atxeres, llenyaters, tornilleros i carboners tenien nets les nostres muntanyes i guanyaven, durament amb això, el seu jornal

Dins dels dedicats a l'agricultura van existir diferents escales entre les que cal destacar els llauradors hisendats amb servents permanents i jornalers a temporades. Llauradors de mitjana propietat que contractaven jornalers temporers. Llauradors de xicoteta propietat que augmentaven les seues rendes amb l'apicultura. Renders que vivien en labors i pagaven als amos el seu corresponent rendisc en espècie i els jornalers que podien ser permanents en una labor o amb un hisendat i els jornalers temporers que treballaven en recol·leccions i en el temps lliure en l'aprofitament de la muntanya. Els pastors podien ser propietaris, contractats en una labor o en cases d'hisendats.

Compartix-ho

Site developed with Drupal