Barri de les Penyes

Esteu aquí

El Barri de La Penyes, el segon més antic de Requena, va ser format després de la conquista castellana i la consegüent expulsió dels pastors i llauradors moriscos del Barri de La Vila

Després de l'ocupació cristiana de Requena i la seua terra per cristians castellans en 1239 i la concessió de la Carta de Poblament per Alfons X de Castella en 1257, part de la població musulmana que vivia en el recinte murallat de La Vila, va ser desplaçada a un monticle rocós situat al Nord de l'espai fortificat, conegut com Les Penyes. En este emplaçament es va desenrotllar un barri mudèjar de llauradors i pastors que va conservar durant més d'un segle els seus costums i religió musulmana. A mitat del segle XIV, coincidint amb un llarg període de crisis econòmiques i amb l'aparició de la terrible epidèmia de la pesta, es van iniciar les pressions cap a la població musulmana, forçant-los a la conversió al cristianisme o l'emigració al regne musulmà de Granada.

El fet de la cristianització de mudèjars va determinar que es construïra una ermita en Les Penyes que, per les seues grans proporcions, ens demostra que la població d'origen musulmà va ser nombrosa en este barri.

Este poblat quedava relativament separat de La Vila i, encara que sense fortificació defensiva, es van apinyar les vivendes acomodant-se a les irregularitats del terreny. Es va encastellar el caseriu construint les cases d'esquena a l'exterior, donant les seues fatxades a un conjunt de carrerons retorçuts i estrets que encara es poden apreciar en la part original del barri, situat en costa, al peu de l'ermita. Caminant per esta part de Les Penyes detectem clarament l'origen musulmà d'este espai.

Contrasta clarament amb els eixamplaments del segle díhuit que es van construir en la part plana que queda darrere de l'ermita, amb carrers rectes i l'àmplia plaça de la Carrera. El que l'ermita d'estil mudèjar es construïra en el segle XIV i es dedicara a Sant Sebastià es deu o coincidix amb el desenrotllament de la mortífera epidèmia de la pesta en esta època. A sant Sebastià, màrtir milanés, se li va assignar, en l'Occident europeu, el ser advocat o protector contra esta malaltia.

En el text dels gojos que encara es canten en la seua festa en el mes de gener es diu:

Màrtir d'invicte valor

perquè gaudiu de Déu l'essència

en la pesta i la seua malaltia

set el nostre alliberador.

La restauració de l'ermita li ha tornat el seu aspecte purament mudèjar, havent-se conservat alguns dels afegits del segle díhuit entre els que destaca la capella de Sant Gaietà amb graciosa cúpula.

En la festa de Sant Sebastià de Les Penyes sobreïxen, com a elements tradicionals, la foguera de la nit de la vespra, amb la seua lluita de coets, l'arreplega de les coques de pa bendito amb les seues cercaviles, música i petards, i la "pará" o subhasta de donatius, com a exvots al Sant.

Compartix-ho

Site developed with Drupal