Eixamples del segle XX

Esteu aquí

En últims anys s'ha dut a terme un important desenrotllament urbanístic, la qual cosa ha permés ampliar la zona comercial i de servicis de Requena

Des dels eixamplaments de finals del segle XVIII que van unir el barri de Les Penyes amb el Raval del Carme i van engrandir el barri peñero cap al Nord, no es van produir ampliacions destacades del nucli urbà de Requena fins a finals dels anys 50 del segle XX.

En 1936, abans de l'inici de la Guerra Civil, va ser incendiat i destruït el convent de Sant Josep de les monges Agustines Apartades, que tancava la plaça del Portal de Madrid en la seua part Oest. Este fet va donar peu a què en 1941 un nou pla urbanístic plantejara un modern eixamplament de la ciutat cap a l'Oest, sobre les hortes, amb una perfecta visió de futur que ha servit i s'ha desenrotllat al llarg de més de cinquanta anys. Este pla urbanístic és conegut com "Plan Borso", perquè va ser dissenyat per l'enginyer Cayetano Borso.

En el nou eixamplament de l'Oest predominen els carrers en quadrícula, entorn de dos importants eixos que, encreuant-se perpendicularment, com el Cardus i el Decumanus de les ciutats romanes, formen l'àmplia avinguda del Raval i la de Llepe d'Espinosa.

L'Avinguda del Raval posseïx en el seu inici l'anomenada Font dels Ànecs. En l'encreuament amb l'Avinguda de Llepe d'Espinosa la coneguda com a Font de Colors i en el tram següent el Monument Universal a la Verema, quedant molt pròxima la Plaça de Bous. En la seua terminació acaba amb una àmplia rotonda i una passarel·la sobre l'antiga carretera N- III que comunica amb el Recinte Firal.

El procés de construcció de barris nous se va anar desenrotllant al llarg de la segona mitat del segle XX, encara que va tindre el seu antecedent en 1911 amb l'edificació del "Barrio Obrero", junt amb la Plaça de Bous. Per orde cronològic, s'alcen els barris de Sales Pombo (popularment de Corea) junt amb la vella carretera d'Albacete, el de Manuel Cánovas (o de la 103) a l'Oest de la Plaça de Bous, el de Cirilo Cánovas (popularment Barri de Gila) situat en la part Este, en la zona dels Ricins, el de la Torrecilla al Sud-oest, a l'altra part de l'antiga N- III.

Al Nord i Sud de l'Avinguda del Raval s'han anat produint eixamplaments quedant com a límits les vies del ferrocarril al Nord i l'antiga carretera Nacional- al Sud. En la part Este i més enllà del Bassal de Reines es va dissenyar en 1974 una urbanització residencial coneguda com de "San José" i de finals del XX i principis del XXI el barri de la Bassa Moros o d'Amorós. També en esta part es va edificar l'Hospital Comarcal en 1992 entorn del qual hi ha noves urbanitzacions conegudes com Casablanca.

Partint del carrer Constitució i junt amb l'Ambulatori es va traçar l'avinguda d'Alfons X que hui arriba fins l'Autovia i que ha de servir d'eix per a noves urbanitzacions en el que va ser l'anomenada Horta d'Honrrubia entre el Bassal de Reines i el Barri de Gila i Les Penyes.

En els eixamplaments de l'Oest es van edificar diversos centres docents, la piscina de municipal, el poliesportiu i la piscina coberta. Fora de la ciutat, més a l'Oest, entre l'antiga carretera N- III i el ferrocarril, es va construir el Polígon Industrial del Romerar. En l'Avinguda d'Alfons X es troba l'Ambulatori, els Jutjats del Partit Judicial i l'IES Oleana

Compartix-ho

Site developed with Drupal