El raval del Carme

Esteu aquí

El Barri del Raval, junt amb el Convent del Carme, es va formar al desplaçar-se l'antiga jueria del Barri de La Vila en el segle XVI

És tradició que a finals del segle XIII es va alçar a Requena un monestir de monjos carmelites, el primer de Castella, i que va ser construït extramurs de La Vila i enmig de la seua fèrtil horta.

En torn d'este convent i al peu del penyal fortificat de La Vila es va iniciar prompte el desenrotllament de l'antic Raval del Carme, augmentant la seua importància el fet de que el camí del Madrid es desviara del seu pas per La Vila i travessara d'Est a Oest el barri ravaler.

En el Raval primitiu, comprés entre el "tirador", pròxim a l'actual Residència d'Ancians, en l'Est i la plaça del Portal de Madrid a l'Oest, La Vila al Sud i l'actual avinguda de la Constitució al Nord, van viure jueus, dedicats al comerç, ferrers, hostalers, arriers, frailes,...

Enfront del convent es va construir el Molí fariner del Carme, modernament derruït, mogut per les aigües de la séquia de Rozaleme i en l'eixida cap a València es van situar les ferreries. També prop del convent va estar el bordell i l'hospital, la crida Posada dels Frares i l'Hostal del Comte d'Ibangrande, així com la casa crida del Saler. En l'actual carrer de Marquillo va estar situada la casa del Delme i en la del Pes la casa del Pes de la Farina. En el segle XVIII, tancant la plaça del Portal, es va alçar un nou convent en què es va instal·lar una congregació de monges agustines apartades.

Entre el carrer del Carme i la del Pes s'obri la plaça del Raval (hui d'Espanya) convertint-se amb la del Portal en punts importants del comerç, juntament amb el carrer del Pes, les Monges, Olivas,

La desamortització del convent del Carme en 1836 i l'adjudicació de l'edifici, excepte l'església, a la ciutat va donar peu a què en la seua ala Nord s'instal·lara la Casa Consistorial en 1851. Posteriorment el claustre i altres dependències del convent van ser adequats per a albergar el primer Institut d'Ensenyança Mitjana. L'horta del convent també va passar a ser de propietat municipal i es va convertir en el parc conegut com La Glorieta, unit a la plaça Consistorial. L'Ajuntament va patir una remodelació en 1942 i una altra molt important acabada en 1995. Part del que va ser l'Institut d'Ensenyança Mitjana alberga hui el Museu Municipal.

Des del segle XVIII i sobretot des del segle XIX el Raval es va convertir en el centre urbà de la ciutat concentrant el comerç i els servicis en els carrers principals i les places esmentades.

Els vells carrerons del Raval, estrets i apartats, conserven encara eixa semblança amb els carrers de La Vila, la qual cosa ens parla de la seua antiguitat, esguitats de casalots del segle díhuit d'influència valenciana.

Compartix-ho

Site developed with Drupal