Vi a Requena

Esteu aquí

Des del S. V a. C Requena compta amb una antiga tradició en l´elaboració i conservació de vins

En els camps de Requena s'ha fet vi des de fa més de 2000 anys. Hi ha restes de vaixella, estructures com el trull de Les Pilillas, i inclús llavors de raïm, que ens compten que els Ibers produïen i bevien vi en la zona des del segle VII a..C, i així ha sigut de manera continuada fins als nostres dies. En 1265 el rei Alfons X el Savi atorga els seus propis furs a Requena en els que es mencionen als "binaderos" o guardians de la vinya i es prohibix la importació de vi forastero". En 1651 es fa un "aforo" de les vinyes, és a dir, un inventari de les finques amb les dades del seu propietari i la seua dimensió mesurat en peonades, que es correspon amb la porció de terreny que podia cavar un home en un dia i que incloïa 110 vinyes. D'alguna manera, el repartiment d'antany encara condiciona la parcel·lació actual. No hi havia llavors grans propietats, tenint en compte que 320 viticultors concentraven 214 hectàrees de terreny. Fins al segle XVIII el vi produït satisfeia la demanda local, i és a partir de llavors quan es fa més comercial, arribant a ser transportat en el segle XIX fins al Port del Grau de València per a ser exportat, fet que es va veure afavorit per la infecció per Oidium entre les vinyes franceses, plaga que no va ser molt virulenta en la zona de Requena. Fins a 1912 es van alliberar de l'altra gran plaga, la de la fil·loxera. La varietat de raïm local Bobal va resistir la malaltia que es va propagar lentament, donant temps a anar substituint els peus dels ceps per les varietats americanes resistents al temut insecte. El cens de vinyes no es va veure afectat. Uns anys abans, en 1897, es va inaugurar la línia de ferrocarril que unia València i Utiel el que va impulsar el comerç del vi amb la capital valenciana. La terra i el clima de Requena fa que els seus vins siguen molt especials, sobretot els negres i rosats realitzats amb la varietat Bobal. Entre el raïm tintes també "es cultiva l'enjorn, Cencibel i la Garnatxa. Entre les varietats blanques les més freqüents són la Macabeu i la Marseguera. Són molts els cellers que obrin les seues portes als visitants per a mostrar la seua història, instal·lacions i sobretot el seu bé més preat: el vi.

Compartix-ho

Site developed with Drupal