Església de Santa Maria
En la seua fatxada, magnífic exponent de l'art gòtic, es mostren tres arquivoltes quallades de delicosas figures angèliques i capritxoses labors

HISTÒRIA

Cap dels historiadors ha acordat en la data en què es va construir l'església. D'una banda, Dominguez de la Coba data fàbrica de l'església al mateix temps l'església del Salvador (1380-1533), es va erigir en el qual Rafael Bernabeu ens diu que va ser construït al segle XIV i que el "obra primerenca era etílic romànica" d'altra banda Juan Piqueras i Ignacio Lafuente punt segle XV com a data de la seva construcció en el lloc d'una antiga capella dedicada al mare de Déu del Pópulo. Però altres autors com Joan Fuster i Luis Gauner data a final del segle XV i principis XVI.

A aviat testimoni de 1333 és una carta enviada des de Roma, a la Racionero i grau d'aquesta parròquia, molt abans és començar l'obra gòtica de la capella major i de la seva casa i es va concloure el seu vaixell barroc durant el primer terç del segle 18. La supressió de l'església es va publicar en el butlletí oficial de l'Arxidiòcesi de Cuenca el 5 d'agost de 1897. A la ser suprimit els feligresos i ornaments es distribueixen, segons va ordenar al bisbe de Conca, entre les esglésies del Salvador i Sant Nicolau. Malgrat la repressió va romandre oberta fins el 1936.

Durant la Guerra Civil va ser saquejada i convertida en un magatzem que causar la desaparició de la mullion de l'altar de J. Mollins, imatges, la base de fitxes de Manises del segle XVIII i el cos que havia interpretat per Jaime de la Fuente el 1738.

En 1981, del Ministeri de cultura, es planteja la possibilitat d'abordar la seva restauració, però no va ser fins 1987 quan hi ha iniciat les obres.

L'any 2000, una vegada conclòs les obres de restauració de l'edifici i d'algun barroc policromada, va ser beneït per l'arquebisbe de València.Des que va obrir al públic l'any 2005 està destinat a sala d'exposicions i concerts.

FAÇANA

Podem veure que és una flamarada i simètric coberta molt similar a l'església de el Salvador. En el llindar va entrar apareix un pedestal banc que dels quals començar tres de les quatre arquivoltes. Les arquivoltes es troba decorada amb fulles d'Acant, però també podem observar les imatges d'animals fantàstics i figures humanes. L'inici en el medi, tres a cada costat de la peanya com les arquivoltes banc. A l'exterior són vuit querubins amb tres parells d'ales i posició d'oració i en el segon trobem cinc parells d'àngels músics amb diferents instruments medievals (clarions, Rabell, mà viguela, llaüt). En el tercer, veiem sis parells de verges màrtirs amb els seus atributs corresponents.

L'Anunciació del Senyor i en el creuer, sobre un pedestal decorat amb àngels i cobert amb dosser està representada en el timpà, hi ha la Verge amb el nen. Als costats de la façana, a la mateixa alçada que la mare de Déu del transsepte, mirant a la imatge dels Apòstols. Encara ens pot reconèixer l'apòstol Santiago, barret i bossa, San Andrés, mitjançant la realització de la fulla de en forma de creu, Sant Joan i San Bartolomé.

A la cornisa superior trobem, separats per les puntes dels arcs conopial, xifres diferents (llops, pare, ós, gos, Lleó i llebre) que tenen un ampli simbolisme ja es refereixen a pecats.

A l'exterior és clarament visible la part corresponent a la capella major, molt més alt i amb les seves parets inacabades a la part superior, amb la intenció de matar-los, així com les seves parets baixes de carreu. La part corresponent a la cúpula barroca és menor externament i les parets, de la portada fins al peu del temple, són tapial i corresponen a l'obra primerenca de l'edifici.

A la part posterior de la casa es troba el campanar que es construeix en maçoneria i morter, amb guix simulat de Carreu i cobert amb una cornisa emmerletada.

L' INTERIOR

És un temple amb una nau central amb capelles a l'entrada lateral i contraforts. A la volta poden veure dos estils, l'estil gòtic de l'àrea de l'altar, amb cúpula de traceria gòtica del segle XVI i la resta de la nau del barroc d'estil del segle XVIII. Als peus de l'església són el cor, d'estil barroc i amb perfil corbat, que va ser construïda en 1763 per Antonio Garcia.

L'església va ser decorada, del segle XVIII, d'un sòcol de rajoles que representen els misteris del Rosari. Cada panell va estar decorada amb motius vegetals, flors, fruites i garlandes.

Destaquen al seu interior l'ermita de Ntra. Sra. del Roser, originàriament dedicada a Sant Jaume, patró d'ells cavallers de la nòmina. Aquesta capella té dues cúpules, una d'elles decorades amb pintures d'àngels músics i les parets de bons factura dues pintures d'oli representant un d'ells a la batalla de Lepant i l'altre que el miracle del cavaller llegendari decapitat, atribuïdes a Santo Domingo de Guzman. En una de les capelles laterals del costat oposat hi ha una pintura fragmentada de segle XVI que representa Sant Cristòfol.

Compartix-ho

Site developed with Drupal